Com matèria primera, és un material cristal·lí (sulfat de calci hidratat) de color blanquinós translúcido7, densitat 2.350 kg/m3 i duresa 2.3-2.5 graus en l'escala Mhos.
Es presenta en la naturalesa en forma de boles imperfectes i mides irregulars a una profunditat variable barrejat amb altres materials tipus margues i argiles que protegeixen al propi alabastre d'agents externs.

Les principals reserves d'alabastre es troben a Espanya al llarg de la ribera del riu Ebre i a Itàlia als voltants de Pisa. L'extracció es fa en general a cel obert, amb sistemes no agressius que han de protegir la integritat del material, tant la seva homogeneïtat i enteresa com la seva transparència i envetat natural.

Els productes obtinguts a partir de l'alabastre han tingut una evolució històrica molt diversa; inicialment els egipcis, els grecs i també els xinesos el van usar per a productes d'artesania, posteriorment a Espanya en retaules escultòrics d'esglésies i monestirs. A principis del segle XX, dissenyadors de l'Art-Deco i Art-Nouveau el van usar per primera vegada com a difusors de la llum en el disseny de làmpades decoratives, aprofitant la seva transparència i envetat natural.

L'envetat natural de l'alabastre que converteix en "peça única" a cada peça, junt amb l'elaboració artesanal i la bellesa conceptual, ha entrat amb força en l'interiorisme i la il·luminació decorativa.